Archivo:YouTube - 15Mbcn - 0rI1Ec6gnmg.jpg

El 19 de Novembre l'assamblea que aquest matí a tingut lloc dintre de l'edifici ocupat el 17 de Novembre a decidit sortir de l'espai i difondre el seguent comunicat:

El dia 17 de Novembre, i com a punt final d'una manifestació universitària, s'alliberà un espai a la Plaça Duc de Medinacelli nº 7, on es planteja donar resposta en un mateix espai a dues problemàtiques a les que ens hem d'enfrontar en aquests últims temps. D'una banda, una educació pública en venda al servei d'interessos econòmics, cada cop més inaccessible i en la que es promou la reproducció més que la creació. D'altra, una situació de precarietat generalitzada, conseqüència de pràctiques bancàries que funcionen sense cap sentit ètic, desnonant famílies que, a sobre de quedar al carrer, han de continuar carregant amb la seva hipoteca. Així es planificava rehabilitar un espai educatiu lliure, en el que es promoguin nous valors i que funcioni sense la coacció institucional, i destinar a més altres zones de la casa a famílies desnonades.

L'edifici, que casualment es tracta d'una antiga seu de la universitat Pompeu Fabra, és propietat de l'empresa Gran Duc de Medinacelli S.L la qual pertany al senyor Miguel Gargallo Lázaro, propietari de més de vuit hotels a Barcelona, entre altres els hotels Rialto, Gotico, Barcino, Suizo, etc.

El dia 18, personal del departament de bombers de l'ajuntament de Barcelona accedí a l'edifici a realitzar una inspecció de seguretat, alertats per l'arquitecte Antonio Sansón Diaz-Mayordomo , contractat per la pròpia empresa. La denuncia que ens arribà aquesta mateixa nit, en la que ens donaven un termini màxim de 24 h per abandonar l'edifici voluntàriament, està basada en l'informe prèvi de l'esmentat arquitecte. Segons aquest informe hi ha zones que es troben sota perills estructurals. Tanmateix, hem buscat l'opinió d'un altre arquitecte, que ha desmentit els perills estructurals, tot i que ens ha informat de la seva inhabitabilitat. Encara que som conscients de que el procés de rehabilitació impediria la entrada immediata de les famílies, inclouria una recuperació del patrimoni històric cultural material i immaterial que ha quedat malbarat pels anys d'abandonament per part del propietari.

Per la nostre part sortim d'aquest espai donat que considerem inviable aconseguir que aquest espai sigui habitable per les familíes a causa de l'abandonament de l'edifici i els costos econòmics que hauríem d'afrontar per fer-ho. Al mateix temps denunciem que les institucions que haurien de vetllar tant pel dret a sostre com pel dret a una educació lliure i accessible no ho estan fent.

Sortim amb el cap ben alt si és l'opció que accepta el poble i el moviment estudiantil. Volem denunciar també públicament que es tracta d'un cas greu d'especulació immobiliària i reivindicar el dret inalienable a un habitatge digne.

No defensem l'edifici però seguim defensant les causes.