Archivo:YouTube - 15Mbcn - VUtZOTAo E8.jpg

stopbalesdegoma.org/ ojocontuojo.wordpress.com/ http://ciesno.wordpress.com/

musica CC: Broke For Free -Something_Elated Ester, Pau, Angelo, Juan Pablo, Ruben, Andreu, Laura, Sergi, Nicola, Jordi, Oscar, Jordi, Edgar, Gerard, Carles, són noms de persones que en els últims anys han estat víctimes de la repressió policial. I n'hi ha molts més. Alguns han perdut un ull a causa de les bales de goma. A alguns els han apallissat amb porres. Altres han estat empresonats per exercir el seu dret a manifestar-se. Tots han presentat una querella i ningú ha obtingut justícia.

Davant de la crisi econòmica en què ens veiem tots immersos, amb el 24% d'atur, l'única cosa que veiem com a resposta institucional és el creixement de la repressió. L'objectiu és clar: sembrar la por per tal que la ciutadania no surti al carrer a reivindicar els seus drets.

L'altra cara d'aquesta política és la impunitat. Governs i poder judicial col·laboren per tal que els culpables no es trobin ni paguin pels danys causats. Mai hi ha responsabilitat penal i en cas que n'hi hagi, el govern indulta els agents imputats. A més, sovint són les mateixes víctimes les que són acusades injustament. Així els afectats es queden amb una sensació d'impotència absoluta: la policia- Mossos d'Esquadra causa un dany molt greu, el govern dóna màniga ampla a la repressió, i el poder judicial no imparteix la justícia necessària.

A més, la policia no compleix amb allò que els obliga la llei. En un reclam que considerem de mínims, recordem que la policia ha d'anar degudament identificada, amb el seu TIP visible. Això a hores d'ara encara no es compleix. En quasi cada manifestació assistim a una violació de la llei per part dels Mossos, que no van identificats.

Igualment, diem PROU a les bales de goma que s'han emportat tants ulls, que han causat tantes ferides greus, i que poden costar la vida a algú qualsevol dia. Tal com demana el Síndic de Greuges, les Nacions Unides i el Parlament Europeu, exigim la prohibició d'aquestes armes. Quants ulls més fan falta perquè el Govern i el Parlament se n'adoni?

Nosaltres no tenim por. La millor manera per tal que s'acabi amb aquesta política repressiva que engloba la policia, el poder polític i el poder judicial, és sortir al carrer. Ho farem el dia 23 de febrer, en una manifestació que vol ser expressió de la Catalunya democràtica que volem i que estem perdent.